Antoni's Ous

El eterno dominio de 'me'

2008-11-17T15:03:00.005+01:00

me.
(Del lat. me, mihi, vulg. mi, casos de ego, yo).
1. pronombre personal. Forma de dativo o acusativo de 1.ª persona singular en masculino y femenino. No admite preposición y se puede usar como enclítico. Me oyó. Óyeme.

El eterno dominio de ‘me’, siempre pisando a ‘le’.

le.
(Del lat. illi, dat. de ille).
1. pronombre personal. Forma de dativo de 3.ª persona singular en masculino y femenino. Le dije. U. t. c. acus. del mismo pron. en sing. y m. No admite preposición, y en ambos usos se puede emplear como enclítico. Dale el libro. Síguele.

Soberbio, prepotente y egocéntrico.
Algunas veces de buena fe, esa buena fe que se fija en ‘le’, pero al fin, y aunque sin darse cuenta, con el mismo trasfondo.
Quien no se fija en ‘le’, ¿pero acaso no es ‘me’ quien hace que nos fijemos?
Queremos pensar en ‘le’, lo hacemos, pero para saciar a ‘me’, siempre inconformista y posesivo.
El ‘me’ de buena fe es el menos peligroso de todos, aunque es importante conocer que existe, no ser conocedor, como con las leyes, no te exime de cumplirla.

El humano devorador de sensaciones, emociones, conocimiento, buscando saciar su ‘me’, pero desconocedor de la imposibilidad de ello. El ‘me’ es instintivo, escrito en nuestro ADN como sistema de supervivencia, aunque en algunos más desarrollados que en otros.

El ‘me’ sin pensamiento de ‘le’, es el más dañino para el resto de personas, pero el más sincero.

Yo intento la practica del ’me’ de buena fe, aunque es verdad que poco tiempo y según la época, puede llegar a ser muy cansado concederle a ‘le’ mucho espacio.
‘Me’ hace sentir bien pensar en ‘le’. En lo que puede necesitar, en lo que ‘le’ gusta, en lo que ‘le’ pasa, y aunque haga cosas para ‘le’, sigue siendo ‘me’ el dominador de mis actitudes.
Algo tan básico pero tan complicado de ver, y aunque verlo no significa eliminarlo, tarea imposible, si permite suavizarlo, tarea agotadora para muchos.

…

En este momento, después de escribir esta ida de olla, ‘me’ siento sosegado y alegre, y no he pensado en si a alguien ‘le’ parecerá que estoy loco o si es una revelación. Tampoco ‘me’ importa lo más mínimo, porque ahora no pienso en ‘le’ solo en ‘me’.

…‘le’ ya tendrá su tiempo, ahora descanso unos minutos.

Eina interessant

2008-11-14T09:59:00.006+01:00

Pels qui últimament, com jo, esteu perduts per aquest món i no us voleu perdre res ni desapareixer de la vista de tothom, aqui us deixo una eina força interessant.

En fi, no us donaré jo tota l'explicació de com funciona, per això ja estan ells, que segur que ho fan millor.

...i està en diferents formats.

Tant desconegut que no tinc títol.

2008-09-26T15:26:00.004+02:00

Alegra, trist, apassionat, capcot, a dalt i a baix, despert o somniant...o potser les dues coses alhora.

Tot té el seu sentit o potser no en té cap, segurament depèn de l’actitud que hi tinguem vers elles, com escrigué Antoine De Saint Exupery.

Es clar, que hi ha actituds que no es poden evitar. Digues-li instintives, irracionals, intenses i abstractes. Racionalment inexplicables, al menys sense tenir coneixements suficients del funcionament humà...qui sap si fins hi tot sense explicació per “experts” en la vida.

Solem tenir la idea que el temps es el que posa les coses al seu lloc, hi ha qui pensa que el destí està escrit mentre d’altres que ens el forgem nosaltres, però si pots estar segur que hi haurà algun moment en el que no sabràs que creure i sol podràs deixar-te portar, entre els remolins escumosos de pensaments distorsionats, alguns contradictoris, com bombolles connectades entre si però de contingut separat.

Potser ningú sap definir que es la felicitat, però això sol ser perquè quan ens topem amb ella, quedem tant ebris que al dia següent no recordem que la varem viure i sol et queden retalls, imatges inconnexes de moments irrepetibles, penses que somniats.
Ara somnio una realitat o visc un somni, potser desperto o m’adono que no dormia. Tant de bo sigui l’últim o pugui seguir somniant.

El destí es capritxós, clar que si nosaltres fem el nostre destí, llavors on està la trampa?

*Ulls de cel, gràcies per fer-me emocionar.

Jo també vaig sobreviure!

2008-09-19T13:07:00.002+02:00

http://www.elrenorenardo.com/

Sorprendre's.

2008-09-17T15:45:00.002+02:00

Sempre et sorprens, llavors ets sents perdut.
Et sorprens perquè t’has fet un manual de tu dins el cap i no trobes la pàgina que parla d’allò, un error fàcil de cometre.
Cada sorpresa et rebenta el manual, al que li has de posar pàgines noves que a la seva vegada faran arrencar d’altres anteriors que s’hi contradiuen.

Sempre creixent, mai pots donar per feta una idea, perquè fins hi tot els resultats finals poden ser diferents, com la mateixa amanida amb diferents salses.

Trencar-se per dins no es símptoma de tornada enrere, sinó de reordenació i aprenentatge, perquè al muntar-te de nou sempre et sobra alguna peça i necessites altres de noves amb les que anar omplin espais deixats i nous espais.

Benvinguda estimada estranya. Estranya de moment en contingut que no pas en sensacions. Benvinguda per fer-me sorprendre, perquè com humà imperfecte jo també em faig manuals.

Desconec el futur però conec bé el meu passat, passat que va ser futur i desprès present al seu moment. Aquesta desconeixença no m’espanta, perquè com tot futur que serà passat, una pàgina nova formarà part del meu manual...manual que és error per altre banda, però es el que te ser imperfecte.

Cercador de videoclips + lletres

2008-09-16T13:53:00.004+02:00

Aqui us deixo una utilitat que m'ha semblat interessant. Si us agrada la música, aqui teniu la opció de poder veure el videoclip de l'artiste que volgueu i al costat la lletra de la cançó en qüestió.

No es una gran base de dades, però segur que anirà creixent.

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z 0...9

Aquesta utilitat ha estat creada per la web de música http://www.musica.com/

“De vegades m’agrado de lo burro que sóc”.

2008-09-08T23:51:00.003+02:00

La vida, el peix que es mossega la cua, huracà de fets, pressions i depressions, que ens engoleix deixant-nos inconscients.

Tot i això, sempre hi ha algun d’aquells moments, potser produït per un cop al cap al treure’l en un capgirell del huracà, en el que penses “de vegades sóc tant burro que m’agrado”.

Qui no riu amb aquell acudit tonto de tota la vida i que expliques amb aquell posat de “aquest segur que no el sabeu, es la bomba”?

...i si no riuen que més dona, ja ho has fet tu per ells.

O quan li veus la bellesa a la senzillesa, perquè la natura t’ha fet així i quan hi ha necessitats es fan, com tothom,no?...i ja està.

Perquè de vegades “fas el burro” ...ui, si a la teva edat! ...però penses que això no te res a veure amb la madurés...o es que potser la madurés significa la fi mi i rius i et dius “de vegades m’agrado de lo burro que sóc”.

O quan llegeixes l’escrit que vas fer al bloc el dia abans, del que vas quedar orgullós, i penses “que cony m’havia begut!” o en plena disbauxa disco-etílica li llences la canya a una noia i desprès d’una bona estona de treure les teves millors armes et diu “es que tinc 20 anys” i llavors rius i penses “de vegades m’agrado de lo burro que sóc”.

Perquè m’entra cantes a la dutxa de casa o del gimnàs sones molt bé, fins que algú remuga i et dius “em sembla que encara em falta una mica per treure un disc”...però que collons, a tu et sona bé ets el teu primer fan!

Perquè encara ets capaç de fugir del món amb el vol d’una mosca o penjar-te d’una lluna i tornar del viatge creient que aquell viatge ha estat real, llavors somrius i et dius “de vegades m’agrado de lo burro que sóc”.

Història d'una realitat no tant llunyana.(2)

2008-09-03T01:05:00.007+02:00

-No es cert. Al principi sempre ens costa admetre-ho, però al final veiem que el món seria molt diferent sense ella.

-No l’entenc...

-Vostè te la fabulosa habilitat d’ensopegar amb tot. El seu nivell d’habilitat es dels més elevats que hem vist mai, diríem que es l’evolució d’aquesta habilitat. Segons els nostres càlculs, es capaç d’arribar a ensopegar amb objectes d’un espessor no superior a 0,05 mil·límetres!!!

-Em pren el pèl, oi?!

-No, gens ni mica. La nostre empresa està especialitzada en generar una atmosfera natural allà on se’ns demana i cada vegada es més gent qui ho fa.

-Una atmosfera natural?

-Oh, es clar, vostè no ha viscut mai una normalitat i per això no ho entén. Li explico. Antigament, era natural, i d’aquí el nom d’atmosfera natural, que les persones cometessin errors, ensopeguessin, ja sigues en sentit físic o figurat.

-Però això es un error, això no potser!

-No, no és un error. Actualment la nostre societat no comet errors i això implica que no avancem. En l’antiga societat, no era ben vist cometre errors, però gràcies als errors que es cometien érem capaços d’aprendre d’ells i això motivava a les persones en la creativitat per superar-los i no tornar-los a cometre.

En l’actualitat naixem amb el no error al nostre ADN i això fa que ningú en molts anys hagi avançat. Així que en l’actualitat la nostre empresa s’encarrega de proporcionar ensopegadors professionals a aquelles entitats o persones que necessiten despertar la creativitat, que necessiten tornar a pensar en prendre decisions i riscos per poder avançar, tot i saber que poden ensopegar.

-Doncs no sé que dir.

-Doncs digui que si, la nostre habilitat es primordial, indispensable pel futur. No està sol i vostè te un nivell mai vist. Li proporcionarem despatx propi amb parets i mobiliari tou, assegurança i mútua d’accident i el lloc i sou que correspon a una persona de la seva habilitat.

El noi no s’ho va pensar massa i, desprès d’ensopegar amb el perfil del paper, va firmar el seu nou contracte. Un contracte amb la seva nova vida, una vida que segur portaria a la humanitat cap a nous avenços. Ara ja sabia que si ensopegava una vegada i una altre, estava perquè era un home avançat al seu temps i que sense pors s’endinsava en el món per trobar nous camins.

Història d'una realitat no tant llunyana. (1)

2008-09-03T00:37:00.006+02:00

Hi havia una vegada un noi, que a simple vista semblava molt normal, però en el seu interior guardava un gran secret, una característica que per ell era única i el feia sentir-se diferent i desplaçat.

La característica d’aquest noi consistia en ensopegar. No ensopegava com sol ensopegar la majoria de la gent, ell era capaç d’ensopegar amb coses i de maneres realment curioses.
S’ensopegava amb les parets, amb les portes, amb la gent. Ensopegava amb les voreres, les faroles, les juntes de les rajoles, els passos de vianants. No tenia manera de lliurar-se per molt que ho intentava.

Va arribar al punt en que es va aïllar de la gent, de tot, tot i que això no el feia deixar d’ensopegar. Va arribar a deprimir-se tant que va pensar llevar-se la vida.

...

Una bon dia, va sonar la porta del seu petit pis, tant petit que cada vegada que ensopegava amb alguna cosa i estava a punt de caure al terra, hi havia alguna paret que l’aturava i el deixava a mitja caiguda.
Va rumiar força estona si obrir o no la porta, però a la fi es va decidir, tant se val el que pugues pensar qui hi hagués a l’altre banda, havia decidit abandonar.

A primer cop d’ull, al obrir la porta, no va veure ningú, però desprès de sentir un parell de renecs, es va adonar que qui havia trucat estava estranyament embolicat amb l’estora de la porta. Quantes vegades va pensar en treure-la i mai ho va fer.

Aquella persona va incorporar-se i se li adreçà.

-Hola, espero no haver-li fet malbé l’estora, he ensopegat amb ella. Si ha sofert algun desperfecte li pagarem des de la nostre empresa.

En sentir que aquella persona havia ensopegat amb aquella ridícula estora que no aixecava 5 mil·límetres de terra, no va poder evitar que se li escapés un somriure.

-Digui’m, en que el puc ajudar? Vagi ràpid que vull marxar.
-Veurà, fa temps que l’estem observant i hem vist que es posseïdor d’una estranya però important habilitat.
-De que dimoni em parla? Jo no tinc cap habilitat, tot el contrari!

Continuarà...

MEME

2008-09-01T23:52:00.006+02:00

Desprès de molt de temps sense escriure al bloc a causa d'un suprem atac d'autisme, torno a treure el nas. No sé per quan temps, qui sap quan es tornarà a girar el cap, però amb ganes de tornar-vos a llegir. Gràcies a tots els qui hi sou i heu estat i sobretot els qui m'animeu a treure de nou el nas.

El promès es deute, així que feina feta Eli. Gràcies per pensar-hi.

1. Una pel·lícula: Reservoir Dogs

Per mi la millor pel·lícula feta per Quentin Tarantino. Una peli senzilla d’escenari, però que es capaç de enganxar-te gràcies als boníssims diàlegs i bona trama.
Recomanada!

2. Una cançó: Vetusta Morla - Copenhague

Una cançó que en aquests moments encaixa força al meu moment, com moltes d’altres que han complementat la meva vida, potser la més especial la següent.

Luis Miguel – Por debajo de la mesa

...cap més comentari.

3. Un llibre: El Pintor de Batallas – Arturo Perez-Reverte

Un llibre dur però real com la vida. Més enllà d’una història que enganxa, un llibre que mostra la cara més cínica de l’home.

4. Una cosa que em faci ràbia: Enganyar, enganyar-se...potser em fa més aviat fàstic.

5. Una cosa que m'agradi molt: El sexe amb compromís. Jejeje, però tonto no sóc, el sexe sense compromís tampoc està gens malament. ;P

6. El teu plat preferit: Aquell plat on la mami em feia les papilles i encara conservo. Que no me’l toqui ningú! ...potser ja cal madurar? ...això val com a plat, no?

7. Una beguda que m'agradi: Whisky 18 sol, un dels millors perfums.

8. Una col·lecció: No faig cap, però amb la depre post-vacances potser em faci falta començar algun col·leccionable, encara que sol sigui començar-lo.

9. Una raresa: buf, en un tio rarot com sóc podeu comptar, la pregunta més fàcil seria, “Una cosa normal?”.

10. Un desig: Ser papi.

FISICA Y QUIMICA

2008-05-31T03:05:00.009+02:00

Jugamos a saciar nuestros instintos.

Interpretamos el papel del perfecto conquistador y la perfecta conquistada, la gracia del juego cortes que se nos ha transmitido generación tras generación.

Sin motivo y sin sentido guiados por patrones y pre-configuraciones obsoletas, fingiendo lo que no somos, abstrayéndonos de la realidad.

Jugamos una y otra vez, potenciando nuestros sentidos, dejando fluir nuestros instintos…pero los sentidos son los vasos comunicantes más potentes para las emociones y sentimientos, motivando su actividad gracias a su química.

Creemos no ser humanos…o más bien pretendemos no sentir como tales, pese a saber que nuestros sentidos no son controlables.

El día a día, nuestra educación, nuestro pasado, marca unas pautas y unos márgenes que nuestras emociones incumplen, a caballo entre nuestros pensamientos y nuestras reacciones.

El goce sin sentimiento conlleva a la perdición de la personalidad, a la anulación de nuestra humanidad, a la frialdad de una caricia, al beso sin significado.

Un penis volador intenta agredir a Gary Kasparov!?

2008-05-20T16:14:00.001+02:00

Aqui i al títol la noticia.

Sr. Autor,

2008-05-07T00:42:00.003+02:00

Sr. Autor,
Si está leyendo esto es que ha recibido esta carta y se ha dignado, cosa que le agradezco de veras, a leerla.

Me animo a escribir para transmitirle el sentimiento que me ha generado leer su libro, llamémosle libro de mierda a partir de este punto¹ (vera que al lado de alguna palabra de esta carta y siguiendo su ejemplo, he introducido un numerito que correspondería a una aclaración sobre ese punto, aunque yo no le haré la putada de ir a buscar el jodido numerito al pie de página cortando de esa manera su lectura con ideas u opiniones inocuas. También aclarar que cuando hablo de libro de mierda, no hablo de un libro hecho de heces, algo que hubiera tenido su gracia, sino de un libro que parece escrito con el puto culo).

Le confieso¹² que en un principio no tenía muy claro a quien enviarle la carta, si a usted, la persona responsable de tal libro de mierda, a los señores editores que, o no lo leyeron antes de editarlo o se lo leyeron en plena borrachera de cena de empresa, o a su puñetera y santa madre, que podría haberse ligado las trompas antes de follar con su padre. Así que decidí realizar 3 cartas, esta y más importante para usted, otra para los señores editores y una tercera para sus familiares más cercanos.

Su libro de mierda, aparte de robar mi preciado tiempo y más valioso dinero, no tiene ni pies ni cabeza. Si, ahora dirá que es una lectura para personas con cierto nivel de inteligencia y, siéndole sincero, creo que en ese punto tiene usted toda la razón. Es más, incluso mi perro supera mi corta inteligencia²³, extremo que descubrí al ver como mi perro, en vez de leer su libro se comía sus páginas para purgarse. Está claro que él descubrió antes que yo la autentica función de su libro de mierda, que no es otra que generar nauseas.

Con estas palabras no pretendo ofenderle, confío en que sea suficiente maduro⁸⁷ como para saber encajar una crítica constructiva, la cual le transmito a continuación.

Dedíquese a otra cosa, hará un favor enorme a la salud mental de las personas, animales y ayudara contra la tala de árboles.

Sin más y para no llenar páginas de sugerencias y consejos, que como es natural y hace todo el mundo que tiene un buzón de sugerencias, se pasaría por el forro de los cojones, se despide, muy atentada mente, un lector que ha perdido el tiempo, el dinero y su salud mental.

Premi 'Que te pique un pollo'!

2008-05-06T14:30:00.004+02:00

Una vegada més des del blog del sempre estimat Striper, aquest blog rep un premi, el curiós premi 'Que te pique un pollo'.
Es un premi considerat 'canalla' i atorgat a aquells blogs o bloggers que amb els seus posts o comentaris fan que set dibuixi un somriure*.
Considerant això, deu ser que a l’Striper li semblo, jo o el meu blog, mereixedor** d’aquest premi.
Torno a agrair a l’Striper i a tots els que em considereu un ‘canalla’ aquest premi i espero i desitjo poder seguir fent-vos despertar somriures***.

*de fet a mi el somriure m'ho desperten altres coses, així que no ho entenc massa. Alguna noia vol despertar-me el somriure?.
**de fet espero no estar despertant-li el somriure, al menys com a mi se’m desperta....o potser si, que collons!
***Això es el políticament correcta, però la realitat es que me la sua el que pensin els tius...mentre els hi desperti a elles.

Fem un altre torn?

2008-04-28T20:09:00.001+02:00

Un dia despertes diferent. Ets trobes, et veus formar part del món.

Llavors tornes a emocionar-te. Ho fas amb les coses més senzilles, més simples, més petites. Ets sensible a allò que no creies ser-ho o que no eres conscient.

Però les coses no venen soles, bones o dolentes, dolces o amargants, fins hi tot barreges estranyes, residus del passat, cicatrius al present.

Llavors comences a entendre que es viure.

Un joc, un compendi de normes no escrites.

Has d’escollir la jugada, meditada o no, deixar-te dur pel flux o decidint cada moviment, intentant convèncer-te que, aquella jugada, es la que et durà a destí.

El que mai et queda clar es quin es el destí.

Sobretot quan prens una decisió que, davant d’una mirada sense fons, s’esfuma, com s’escola l’aigua per l’aigüera.

D’això jo li dic deixar-te sense arguments, desmuntar-te.

O potser es que allò que creus controlar, que havies decidit, no es el que en realitat vols?

Gruix de sensacions que, com a petites fiblades, fan enganxar-te a l’emoció de la vida. Perquè algú deia que sense coses dolentes no valoraríem les bones, agafes el dau, el pressiones amb força entra els dits, el bufes, el llences i et dius “fem un altre torn, prefereixo que sigui l’atzar qui decideixi el següent moviment”.

No pots estar-te de seguir jugant.

Fugitiu

2008-04-23T16:40:00.005+02:00

Corre pel passadís cap a la obscuritat,
cap el no res que, imparable, avança empassant-se tot.
A l’altre banda la llum, ella, abans impuls ara emocions contraposades.
Feta la tria més fàcil, l’evasió cap al no res,
cap el no sentiment, cap el cero emocions,
les cames rígides avançant a contra cor,
dominades per la por, per les ’palles mentals’.
Tot i sabedor de lo bo de la modificació d’elecció,
no es capaç de remuntar la seva pròpia corrent.

Feliç Sant Jordi, als enamorats/des i a tots aquells/es que es facin 'palles mentals'.

Espurnejants bombolles a primavera.

2008-04-18T14:43:00.004+02:00

- ep, tu!
- Jo?
- No, ella.
- Ella?
- Siii!
- Jo?
- Si. Una pregunta.
- Diguem.
- Tens pinta de tenir experiència. Saps quan sortirem?
- Tens raó, ja he estat reciclada alguna vegada. Tranquil·la, pel que puc intuir queda poc.
- Aaaaaa...però com ho saaaaaps? uaaaaaaaaaa!
- Jejeje, veus, ja ens movem!
- Òndia! Es emocionant!
- Jejeje, sempre ho és! Atenció que ja sortiiiiiiiim!
- Ei,ei,ei, no empenyeu!
- Totes preparadeeeeeeeees!
- Agafa’t fooooooort!
- Tsssssssssssssssssssssssssss!
- Uuuueeeeeeeeeeeeeeeeeeee!
.
.
.
- Jajaja, genial! Ara on estem?
- Oooooo! Estem a la boca. Hi ha boques de tot tipus, però aquesta es preciosa.
- Oooo, la bocaaaaa...
- Vine, ara sentiràs una sensació que no has sentit mai.
- Oooooo, que tou, quina sensació....quin plaer...mmmmmm.
- Molt bé, exacte frega’t així. Saps on estem? A la llengua.
- Uuaaaauuuuu, es genial!
- Fixa’t com es mou, sembla que li agrada que ens freguem amb ella....vaja, quina pena!
- Que passa?
- Ja s’acaba, prepara’t per anar a l’estomac. El viatge es divertit, però l’estomac no es massa agradable.
- Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
.
.
.
- Hola? Que fosc...hi ha algú? On dimoni estic?
- Traquil·la, de vegades passa. No arribem a l’estomac. Llavors...
- Brrrrrrrrrooooooooups!
- Uaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!
.
.
.
- Salut! Una altre birra?
- Perfecta!

Premi 'Blogdorado'

2008-04-16T09:54:00.007+02:00

Aquest blog, en bona part gràcies a la vostre voluntat, ha estat premiat amb el premi 'Blog Dorado' des del blog del sempre estimat Striper.

Aquest blog va néixer gràcies a la curiositat (qui sap, potser el meus fills són engendrats gràcies a la curiositat). Vaig descobrir una nova eina de la que havia sentit parlar i que s’estava posant de moda.
La curiositat em va portar a crear un blog amb nom curiós, per tastar el que tanta gent parlava.
Vaig començar a utilitzar-lo com un mitja de comunicació amb la colla d’amics, però de mica en mica es va anar transformant en un mitja de comunicació amb els meus pensaments.
Aquest blog mai ha tingut la intenció de guanyar cap premi, tot i que si ha tingut la intenció de transmetre i agradar, a aquells lectors que de mica en mica i dia a dia han anat arribant entre consells i bon rotllo.

Gràcies a vosaltres, lectors insubstituïbles, en els moments ens els que aquest humil pensador a passat moments d’angoixa i aquest blog moments de suspensió de pagaments, heu atiat les brases per tornar a fer flames, no deixant que això mai fos cendra.

Gràcies per fer-me fènix, estic segur que aquest teatre mai quedarà buit.

Sueño

2008-04-09T17:04:00.010+02:00

Sueño que sueñas conmigo.
Sueños que van más allá de la piel.
Hay sombra de miedo, pero no en tu sueño,
solo en mi pensamiento...y sin embargo me gusta.

Sueño que sueñas conmigo.
Quizá te sueño porque lo deseo o quizá porque lo temo,
pero aún así no es pesadilla.
Sentí que me separaron del corazón,
pero me he dado cuenta que en mi mente flotan partículas,
empujadas por corrientes dispares,
pequeñas reminiscencias de lo que era amar.

...y sigo soñando que sueñas conmigo.

Sueño ensimismado, calavera, pero atento,
desde la localidad de mi palco,
en el escenario de tu vida...o del sueño que sería.
Y en tu escenario me percato,
el traspunte de tu sueño soy yo.

Sueño que sueñas conmigo.
Sueños dentro de otros,
insignificantes o con sentido.
...y no sé si quiero despertar o permanecer soñado.

Antoni

Capricho nº 43: El sueño de la razón produce monstruos de Goya, serie Los Caprichos

Mala Rodriguez + bona companyia = nit excitant

2008-04-08T10:38:00.004+02:00

Divendres 04 de març del 2008 es va celebrar un concert de la Mala Rodriguez a l'espai Movistar.

Com diu el títol, nit excitant.

Gràcies "companyia"!

L'espill

2008-04-01T00:55:00.004+02:00

Sempre notava aquella presencia, feixuga, incòmode. Evitava els indrets on podia haver algun reflex, perquè era l’única manera de no veure aquella imatge desconeguda.

...i així passava el temps, evitant el trobar-se davant aquella presencia que no li agradava, no per un físic difícil, sinó per una personalitat que no li inspirava confiança.

Tot i això li rentava les dents, la cara, l’afaitava, el pentinava...com si una llei no escrita l’obligués a fer-ho, albada rere albada.

Un mati, desprès d’un somni estrany però judiciós, va notar ser més translúcid, no notava aquella presencia.

Sense pensar va mirar al seu voltant, sota el llit, a l’armari...va dirigir-se cap al bany i es va plantar davant del espill.

Quina cosa tant estranya – va pensar – no hi havia presencia, sol una figura estranyament coneguda. Antics records d’aquell embolcall tornaven al seu pensament.

Un somriure apareixia al seu semblant desprès de molt de temps sense fer-ho.

-Benvolgut, espero que et quedis a casa i no tornis a marxar.

Petó

2008-03-27T23:38:00.007+01:00

...sento el crepitar dels meus pels al posar-se de punta. Una fuetada freda em recorre l'esquena de baix a dalt. No respiro, no tinc la sensació de necessitar-ho. El temps s'ha aturat, el món no corre. Escalfor als llavis...

...i tot seguit uns quants més...

...els meus pels es mantenen en punta. La fuetada freda s'ha transformat en escalfor desfermada. Respiro, entretallat, respiro alè. El temps continua aturat i el món no gira. Els llavis rogents, dansa de llengües...

...i un cop no hi ha més...

...els pels encara de punta com si cerquessin la llum. L'escalfor desfermada continua...segur que continuarà força temps encara. Respiro, entretallat, perfum. El temps comença a avançar i el món a girar. Sense paraules els llavis encara rogents, me'ls acarono amb la llengua, però no per refrigerar-los, sinó per intentar tastar, reviure el contacte.

Si us plau, beseu!

Alegria

2008-03-26T01:16:00.007+01:00

Una malestar el fa despertar del seu son. Amb el cap embotat, un flascó d’aiguardent mig buit reflexa l’espurneig de l’espelma quasi fosa.

Una figura es mou al fons de la cambra.

-Qui hi ha?

Entre les ombres es deixa descobrir un rostre jove, un noi...no més aviat un nen...pensa.

-Qui ets? Que fas aquí?

-Tu m’has convidat a venir.

-Jo no t’he convidat, no et conec.

-Si em coneixes, sempre he estat a la bora, ets un ignorant!

-Galifardeu, com et permets parlar-me així a la meua llar!

-Sol em permeto el que tu vols escoltar. Hauries de convidar-me més sovint, et fa falta.

-Que tu em fas falta? No em facis riure!

-Somriure estaria bé per iniciar-se.

-...si...potser riure...si...estaria bé.

-Desprès de tants anys ens comencem a entendre. Hauries d’aprendre a gaudir-me i fer-me créixer. Si des de un començ ho haguessis practicat, ara tindria la teva edat.

-No conec la felicitat, no sé que es riure, el meu entorn no m’ha deixat conèixer-te.

-Cert...m’has conegut més aviat poc, però crec que ja m’has reconegut.

-Com puc recuperar el temps desaparegut.

-No pots, però si aprofitar el que ara tens.

-...i com ho faig.

-Sempre he estat amb tu, tant sols tu pots convidar-me i gaudir-me...recorda-ho.

alegria del CIRQUE DU SOLEIL

CANVI D'IMATGE

2008-03-18T14:15:00.002+01:00

Mica en mica em veig amb cor i ganes de tornar a l'activitat, així com estrena de la nova temporada, nova imatge.
Imatge fresca que ja s'apropa l'estiu.
Fins ara!

Out of Order

2008-01-24T11:17:00.000+01:00

Hi ha moments que toca un respir.

Moments per donar descans a la ment, per poder tornar en forma i amb actitud. Últimament el meu cap s'ha transformat com a l'assecador de l'acudit, un batibull de pensaments que no he estat capaç d'ordenar i entendre i que han anat quedant apilats, disseccionats sense sentit.
Estic cansat, potser aquesta es la clau i el moment.
No sé quin període necessitaré per la recuperació, espero que sigui curt...qui sap, potser d'aquí un parell de dies torno amb més força que mai.

Una forta abraçada!

...vaig a cercar el servei tècnic...